20. 1. 2016
19h

Cicle Literatura i història: “Nada” de Carmen Laforet per Carme Riera

En el marc del Cicle Literatura i Història el Cercle d’Economia es complau a convidar-vos a la conferència de Carme Riera, Catedràtica de Literatura Espanyola i Escriptora sobre la novel•la de Carmen Laforet "Nada".

Cap novel·la és aliena al seu temps. Totes es poden llegir en clau històrica. Però algunes utilitzen més directament el material de l’entorn social i polític que els envolta o condensen fins a adquirir caràcter icònic les pulsions i les idees que configuren una època determinada. A la relació entre l’obra literària i alguns moments o períodes històrics  destacats del segle XX dediquem aquest nou cicle d’Humanitats del Cercle d’Economia. Una invitació a la lectura d’obres que són reveladores de moments determinants en la construcció del nostre món d’avui: des de la gran guerra fins a l’esfondrament dels règims de tipus soviètic (el segle curt, com en deia Eric Hobsvawn, 1914-1989); des de la tempesta d’acer hitleriana fins a Hiroshima; des de la guerra i posguerra espanyola fins el despertar postcolonial (Egipte, per exemple); des de les crisis morals del què s’ha anomenat el segle d’Amèrica fins a l’11 de setembre de 2001, episodi que tanca l’entremès (1989-2001) de trànsit entre els dos segles i posa fi a l’efímer mite de la fi de la història.

Recentment, l’historiador  francès Patrick Boucheron, en la Lliçó inaugural de la seva càtedra del Collège de France, apel·lava a reconciliar l’erudició i la imaginació.  L’erudició perquè “permet fer front a l’empresa perniciosa de tot poder injust, que consisteix en liquidar allò real en nom de la realitat”. La imaginació, “perquè és una forma d’hospitalitat”, ens permet incorporar mirades diverses i “salvar-nos del frenesí del present”. Com diu Boris Groys: “la ficció de l’escriptor ens crida l’atenció sobre allò que ens passaria desapercebut”. I, al mateix temps, gràcies a la força creativa del llenguatge, interpel·la el nostre present tot regalant-nos espurnes del passat. I, per tant, ens dona perspectiva i distància per afrontar amb serenitat les fractures del present. Sovint les lectures del passat pretenen legitimar la societat actual com a continuïtat, però si en alguna cosa ens pot ajudar la mirada penetrant de l’escriptor és precisament al contrari, a entendre les discontinuïtats que configuren l’experiència humana: en allò col·lectiu com en allò personal.

Josep Ramoneda

Amb la col·laboració de