DIÀLEG, REFORMA I RESPECTE AL MARC LEGAL Per una solució negociada, l’única possible

Des de la seva fundació, fa ja seixanta anys, el Cercle d’Economia ha defensat el diàleg, la reforma i el respecte al marc legal, com a únic procediment per al progrés social, polític i econòmic.

Aquest ha estat, també, el criteri amb el qual ens hem aproximat, en diverses preses de posició, al conflicte polític obert a Catalunya. Al llarg d’aquests anys, hem reclamat a les parts una negociació amb vocació transaccional, més enllà de la retòrica, sovint vàcua, del diàleg, ja que només assumint èxits i renúncies mútues és possible arribar a un acord estable. A més, el novembre de 2015, i davant la declaració aleshores aprovada pel Parlament de Catalunya, vam emetre l’Opinió Corregir el rumb de la política catalana, en la qual expressàvem la nostra preocupació pel que suposava de trencament de la legalitat vigent.

Malauradament, després de més d’un lustre, no s’ha produït el més mínim avanç en la resolució del conflicte, ni tan sols en el seu encarrilament. El diàleg és inexistent i, novament, l’alternativa de situar-nos al marge de la legalitat emergeix amb força. Per això, creiem necessari tornar a insistir en el que vam manifestar en anteriors Opinions, si bé amb un encara més gran èmfasi donat que s’accentua el deteriorament de la nostra vida institucional i, si no ho evitem, durà conseqüències per al nostre benestar social i econòmic. Així, des del màxim respecte a la funció política però, al seu torn, des de l’exigència als que l’exerceixen, reclamem:

Respecte al marc legal.- Res és democràtic si es vulnera el principi fonamental de compliment de la legalitat, essencial per ordenar la convivència en qualsevol país avançat. De la mateixa manera, no pot convertir-se en norma el fet de posar en dubte l’actuació de l’Administració de Justícia.

Diàleg i reforma.- És indiscutible que l’anomenat conflicte català és de naturalesa política i que, lògicament, la seva resolució només s’aconseguirà des de la política. Trobar les sortides requerirà temps, com correspon a un problema d’aquesta magnitud, però aquestes només resultaran possibles si s’aborda la negociació amb una visió clara, completa i honesta de les conseqüències que, en tots els àmbits, comporten les propostes que cada part formuli.

D’altra banda, cal assenyalar que, sense restar-li transcendència, aquest no és l’únic, ni tan sols el més greu, dels problemes que ens amenacen. L’estable món occidental d’ahir corre el risc d’endinsar-se en escenaris imprevisibles, i no precisament millors. L’any i mig transcorregut des de la nostra Opinió abans esmentada, ens ha sorprès amb esdeveniments polítics inesperats, que confirmen l’enorme gravetat del moment. Els nostres marcs de convivència i la -encara- incipient i fràgil recuperació econòmica, es poden veure seriosament alterats de no reconduir aquest arrelat malestar social que s’estén per tot Europa. Respondre a aquest malestar i consolidar la recuperació ha de ser, doncs, la primera prioritat de governs i ciutadans.

Per tot això hem d’evitar que l’actual dinàmica pugui perllongar-se. Un període de ja diversos anys, sense cap avanç i sense que la paritat de forces es decanti d’un o d’altre costat, és la mostra indiscutible que el simple pas del temps no acabarà per solucionar el conflicte. Al contrari, el conjunt d’Espanya ha d’assumir que l’anomenada qüestió catalana és, també, el seu problema i, per tant, comprometre’s activament en la seva resolució. I, des de Catalunya, no es pot renunciar a elaborar una proposta de continguts que, sense ruptures, pugui respondre a l’aspiració a un major i millor autogovern.

Malgrat el cansament acumulat, la creixent radicalització, i la sensació de trobar-nos en un carreró sense sortida, estem convençuts que poden donar-se les bases per a una negociació, perllongada i complexa, que pugui conduir a una reforma acceptada per una clara majoria ciutadana. Els temps ho exigeixen, i el Cercle d’Economia seguirà posant-hi tot el seu afany.

Barcelona, març de 2017