• Javier Solana i Salvador Gabarró
  • Rudiger Dornbusch i Jordi Mercader Miró
  • Anna Birulés, Antón Costas i Joan Clos
  • José María Aznar, Antoni Brufau i Josep Borrell Fontellés
  • D'esquerra a dreta. Leopoldo Calvo Sotelo, Pedro Fontana, Jordi Pujol, Carlos Solchaga i Fabián Estapé
  • Manuel Pimentel, Salvador Gabarró, Josep Borrell Fontellés i Martine Aubry
  • Antoni Brufau, Pasqual Maragall i Joan Clos
  • Helmut Schmidt, José Manuel Lara i Jordi Alberich
  • Javier Solana i José Manuel Lara
  • Mariano Rajoy
  • D'esquerra a dreta. Salvador Alemany, Antoni Brufau, Joan Tapia, Pablo Isla i Joan Roig
  • Josep Borrell Centelles
  • Josep Piqué i Pedro Fontana
  • Jean Jacques Servan Schreiber, Carles Güell de Sentmenat i Carles Ferrer Salat
  • Amartya Sen i Pedro Fontana
  • Joseph Stiglitz i Salvador Gabarró
  • D'esquerra a dreta. Ernest Lluch, Carles Ferrer Salat, Juan Echevarría i Enrique Fuentes Quintana
  • I Reunió Hostalrich
  • Taula rodona presidida per Carles Ferrer Salat a la III Reunió Costa Brava
  • Assistents a una de les taules rodones de la III Reunió Costa Brava
  • D'esquerra a dreta. Eduardo García de Enterría, Carles Cuatrecasas, Albert Serratosa i José M. Navarro.
  • D'esquerra a dreta. Carles Güell de Sentmenat, Francisco Pérez Cerda, Leopoldo Calvo Sotelo, José Lladó i Fernando Gimeno Muntadas
  • Joan Mas Cantí i Enrique Fuentes Quintana
  • Jordi Solé Tura a VI la Reunió Costa Brava
  • Fernando Espiau, Narcís Serra i Carles Cuatrecasas
  • Vicenç Oller i Marcelino Camacho
  • D'esquerra a dreta. Carles Ferrer Salat, Vicenç Oller, Juan Antonio Delgado i Carlos Bustelo
  • D'esquerra a dreta. Jordi Solé Tura, José Enrique García-Romeu Fleta, Miquel Roca, Carlos Solchaga i Eduard Punset
  • Jordi Pujol i Juan Antonio Delgado
  • D'esquerra a dreta. Juan Antonio Delgado, Carles Ferrer Salat, Carles Cuatrecasas, Ernest Lluch, Joan Mas Cantí, Miguel Boyer, Carles Güell de Sentmenat, Vicenç Oller i Artur Suqué
  • Salvador Gabarró, Santiago Fisas, Pedro Solbes, Joan Majó, Carles Alfred Gasòliba i Peter Sutherland
  • Jordi Pujol, Felipe González i Enric Corominas
  • D'esquerra a dreta. Carlo de Benedeti, Willy de Clercq, Carles Tusquets, Mariano Rubio i Thomas O. Enders
  • Carlos Solchaga i Enric Corominas. Realitza la pregunta Carles Güell de Sentmenat.
  • Carlos Solchaga, Vicenç Oller i Pasqual Maragall
  • Cesare Romiti i Rudiger Dornbusch
  • Carles Tusquets, Macià Alavedra i Carlos Solchaga
  • D'esquerra a dreta. Juergen Donges, Luis C. Croissier, Fabián Estapé, Ignasi Camí i Miguel Boyer
  • Pedro Solbes i Joan Molins
  • Mario Monti, Luis Ángel Rojo, Carles Tusquets, Richard G. Garner i Guillermo de la Dehesa
  • Rodrigo Rato i Pedro Fontana
  • Jordi Pujol, Pedro Fontana i Felipe González
  • I Reunió Costa Brava. Any 1961
  • Joan Sardà Dexeus, Joan Mas Cantí i Fabián Estapé

EL CERCLE I ELS SEUS ORÍGENS

El Cercle d’Economia es va fundar a Barcelona el 1958 amb l’objectiu de contribuir a modernitzar la vida econòmica, social i política espanyola. Des dels seus inicis es va caracteritzar pel seu esperit de defensa de la liberalització i l’obertura interna, i per la seva manifesta voluntat d’afavorir l’aproximació d’Espanya a la, llavors, Comunitat Econòmica Europea constituïda pel Tractat de Roma signat un any abans, el 1957 .

L’origen del Cercle es situa al Club Comodín, un espai genuïnament universitari que des de 1951, i sota la forma de club d’escacs, fomentava la trobada d’un grup de joves empresaris barcelonins. En aquests primers anys dels cinquanta, el Club va constituir un espai de debat obert i singular a l’Espanya tancada d’aquells anys.

La influència intel·lectual que va exercir el professor Jaume Vicens Vives sobre un grup d’aquests joves empresaris del Club Comodín resultar determinant en la fundació del Cercle. A més, Vicens Vives els va posar en contacte amb joves professors universitaris, com Fabián Estapé, i amb tècnics de l’alta administració de l’Estat, alguns d’ells residents a Madrid, que estaven renovant el pensament polític econòmic autàrquic i proteccionista d’aquesta època i contribuint a preparar el que seria el Pla d’estabilització, liberalització econòmica i obertura comercial de 1959.

Per tant, des dels inicis, aquesta combinació de persones procedents del món de l’empresa, de l’acadèmia i de l’administració que anhelaven una economia oberta en el marc d’una societat democrática, va fer del Cercle un indret singular de diàleg i llibertat.

Una de les manifestacions d’aquest esperit de diàleg van ser les Reunions Costa Brava, ara anomenades Reunions Cercle d’Economia, que se celebren anualment a Sitges. Iniciades el 1961, van constituir un espai de trobada únic a Espanya en què reunia persones d’aquests tres àmbits del Cercle. Amb l’arribada de la democràcia, van ser moltes les persones convidades a aquestes Reunions i també de socis del Cercle que, des de posicions polítiques diferents, van assumir responsabilitats polítiques molt rellevants.
És precisament aquesta diversitat de sensibilitats ideològiques i polítiques existents al si del Cercle la característica que segueix definint en l’actualitat a la institució i l’atribut que millor garanteix la seva independència partidista.

Des d’aquell paper tan actiu jugat en el procés d’estabilització, liberalització i obertura de 1959, el Cercle ha seguit promovent o donant suport a iniciatives i propostes que han contribuït a la modernització de l’economia i la societat, i a la consolidació de la democràcia. L’esperit de diàleg i innovació social va permetre al Cercle guanyar credibilitat a l’Espanya des dels 60. Aquests valors han quedat molt arrelats en la personalitat i la vida de l’Entitat.

La trajectòria del Cercle des de la seva fundació es troba àmpliament recollida en els llibres “Cercle d’Economia 1958-1983. Una trajectòria de modernització i convivència “, editat per a celebrar el 25 aniversari de l’entitat, i” El llarg camí a Europa. 50 anys del Cercle d’Economia “que recull la vida de l’entitat fins a l’any 2008.