El Cercle Opina: El Cercle, la política i la societat civil

La XXIII Reunió Cercle d’Economia, celebrada fa uns dies sota el títol Economia, Empresa i Política, ha estat un punt de trobada plural en el qual s’han analitzat algunes de les qüestions més transcendents d’aquest inici de segle, de la mà de destacats ponents. Alhora, s’ha mantingut un debat obert amb els nostres màxims dirigents polítics, el President del Govern i el President de la Generalitat de Catalunya, així com amb els respectius líders de l’oposició.

Les diverses ponències i debats de les tres Sessions celebrades ens van aportar elements d’anàlisi i interpretació de les grans tendències que regeixen l’economia i la governabilitat mundial, així com els nous paràmetres de l’empresa espanyola.

El debat polític s’ha produït en un escenari diferent al de fa un any. Aquella va ser una Reunió molt marcada per la dinàmica i crispació política que va generar el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya. Així mateix, la sensació del món econòmic i empresarial català davant l’acció del Govern de la Generalitat era de desconcert per la manca d’estabilitat i previsibilitat en les seves actuacions. Això pot ser en part conseqüència d’aquest transcendent i complex procés de reforma.

Així va ser, precisament, com el Cercle ho va manifestar aleshores, amb la voluntat de reclamar aquesta estabilitat i previsibilitat indispensables per a l’acció econòmica. Al cap d’un any, la sensació és ben diferent i així ho vam manifestar fa pocs dies a Sitges, sense perjudici que siguin moltes les qüestions de transcendència que ha d’abordar l’actual Govern, i que han de ser motiu d’exigència per part dels ciutadans.

Així mateix, es va aprofitar la presència del President del Govern espanyol, per reclamar una aposta decidida per l’educació i la modernització del nostre marc institucional. Reafirmant el seu màxim compromís per arribar a un nou Tractat per a la Unió Europea i la millor fórmula de gestió possible per a l’Aeroport del Prat. Qüestió, aquesta última, en la qual seguim treballant conjuntament amb altres Entitats.

Per tot això, el Cercle d’Economia deplora les injustificades i gratuïtes declaracions efectuades pel president del Comitè de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, acusant a l’empresariat representat a Sitges de debilitat i submissió davant el Govern de la Generalitat, vinculant aquesta manca de personalitat a la necessitat d’ajuts públics.

Sorprèn aquest fet, atès que el Cercle -compendi del món econòmic, empresarial, acadèmic i social- té acreditat davant la societat, des de fa mig segle, que la seva acció ha vingut sempre orientada pels interessos generals, rebutjant qualsevol tracte de favor per part dels poders públics.

Precisament, un dels canvis radicals que ha proposat repetidament el Cercle -i que ha reiterat novament a Sitges fa pocs dies- és acabar amb la politització tan excessiva de les Administracions i Institucions Públiques que avui existeix, i que comporta que els seus quadres, suposadament independents, provinguin dels partits polítics en el govern. Això succeeix des de fa dècades, i ha estat practicat pels partits que han exercit funcions de govern, tant a nivell estatal, com autonòmic o local, pel que és deslleial i injustificat que una força política s’atribueixi una virtut inexistent en aquest àmbit.

Avui és més urgent que mai avançar en aquesta modernització –una autèntica reforma política fa temps pendent- i, en especial, en la reforma dels partits polítics, que han d’iniciar d’una vegada el camí de la seva democràcia interna, l’obertura i la transparència. A aquestes qüestions s’ha referit repetidament el Cercle des de fa anys, i ha de recordar-se que és a la classe política a qui legalment correspon poder desenvolupar aquestes reformes, sabent que per a aquesta finalitat pot comptar amb el suport molt majoritari de la societat espanyola i, evidentment, del Cercle d’Economia.

Juny 2007