Tradicionalment, els concursos de creditors vénen sent un procediment al què recorren les empreses en situació de dificultat ja irreversible amb la fi primordial de liquidar de manera ordenada la companyia i salvaguardar responsabilitats dels seus administradors.

La situació no és la mateixa en països del nostre entorn. S’aprecien dues diferències significatives. D’una banda, el nombre de procediments concursals és molt superior. D’una altra, les empreses s’acullen al concurs en una fase en què el deteriorament no és terminal, quan encara resulta
probable atendre els interessos dels creditors, alhora que preservar capacitat productiva i ocupació. És a dir, el concurs no es veu com un estigma, com un fracàs.

No obstant això, recentment s’han viscut diversos casos en què l’actuació dels nostres magistrats ha resultat rellevant per evitar el tancament i pèrdua de tots els actius de les companyies en situació de concurs. Això està permetent modular la percepció tan negativa dels procediments concursals.

Precisament per analitzar aquesta experiència recent, i debatre com consolidar uns procediments que responguin a la vocació de conservar l’activitat productiva i considerar els interessos dels creditors, hem creat aquest grup de treball.