Literatura i economia: La narrativa de Narcís Oller a la intersecció, per Jordi Maluquer de Motes

La creació literària i l’anàlisi econòmica comparteixen espais d’interès en ocasions, sobretot quan s’ocupen de la realitat i ho volen fer amb vocació de comprendre i d’explicar allò que ha succeït. Els corrents dominants de la novel·lística europea de la segona meitat del segle XIX, iniciats per Stendhal i Balzac, assumeixen un plantejament qualificat de realisme que es caracteritza, contra l’idealisme i el sentimentalisme romàntic, pel propòsit explícit d’anàlisi i d’explicació d’aspectes concrets de la realitat. En conseqüència, es fa imprescindible triar temes propis de la vida de cada dia que permetin descriure la realitat acuradament. La marca del realisme exclou les històries extraordinàries i màgiques –romàntiques- per atendre a fets normals, perfectament versemblants i, àdhuc, poc exemplars o, fins i tot, desagradables.

La intersecció entre narrativa i ciència econòmica, en aquestes circumstàncies, pot ésser freqüent, provocada pels plantejaments que l’escriptor col·loca al centre de la seva atenció, com seria el cas de Balzac amb l’ambició i la cerca de la riquesa com a element vertebral de la seva abundant producció literària, l’aproximació a la vida quotidiana de determinats ambients, com els territoris urbans que aborden algunes novel·les de Dickens, o pel fet que l’escriptor descriu explícitament un tema econòmic, com fa Émile Zola amb l’especulació financera a la novel·la L’Argent. La proximitat entre literatura i economia pot ésser alimentada també per la formació de l’autor, com succeeix amb Leopoldo Alas “Clarín”, professor d’Economia a la Universitat de Saragossa1.

L’obra literària de Narcís Oller resulta molt rica i suggestiva considerada des d’aquest punt de vista, perquè es troba sovint just a la intersecció dels dos espais d’interès, tant pel tractament del tema central a La febre d’or –una autèntica novel·la financera o roman à Bourse-, com per l’ambientació general, més enllà de les anècdotes de la pura trama bàsica, a molts dels seus escrits o, àdhuc, per l’elevada formació de l’escriptor, que l’acosta, en alguns dels moments del seu treball literari, a l’aportació d’idees originals a la teoria econòmica amb un molt remarcable nivell de coneixement. La meva anàlisi vol posar en valor la creació literària d’aquest autor des de la perspectiva del tractament de la realitat econòmica del seu temps.

Un dels grans clàssics de la literatura catalana Narcís Oller és considerat de forma unànime el creador de la narrativa catalana moderna, més de quatre-cents anys després del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. La seva obra resisteix perfectament el pas del temps i perdura sense problemes. Una de les seves novel·les, La febre d’or, ha estat portada al cinema. Encara avui, es llegeixen les seves narracions amb facilitat i amb plaer. No presenta dificultats de comprensió, ni des de l’òptica dels seus aspectes formals ni des de la dels continguts. És cert, però, que en algun cas, singularment a La febre d’or, el lector mitjà es troba amb certs problemes, per falta de coneixements específics sobre el funcionament dels mercats financers dels primers temps del capitalisme modern. Als textos de crítica i d’història de la literatura que li han estat dedicats resta clara sovint aquesta mancança…

(…) podeu seguir llegint l’article al document PDF.