SOCIETAT, POLÍTICA I ECONOMIA EN TEMPS D’INCERTESA

En pocs mesos, el malestar social s’ha traslladat a la vida política, sorprenent-nos amb esdeveniments com el Brexit, la nova administració Trump, o l’eclosió del nacionalisme en diversos països. Al seu torn, l’auge de l’autoritarisme, en països rellevants i propers a la Unió Europea, com Rússia o Turquia, afegeix complexitat a un escenari polític ja de per si preocupant. Una realitat diferent de la que regnava fa escassament un any, quan vam celebrar l’última Reunió Cercle d’Economia.

Aquest escenari polític incert conviu, fins ara, amb una consolidació del creixement de l’economia nord-americana i internacional, i amb el retorn al creixement de les economies de la zona euro. Però aquest creixement europeu és encara fràgil, tot i amb una política monetària fortament expansiva del Banc Central Europeu, que comença a qüestionar-se. Això constitueix, un motiu de preocupació per al nostre món empresarial que, a més, ha de fer front a la disrupció i incertesa que genera la digitalització.

Per tot l’exposat, aquesta propera XXXIII Reunió es desenvoluparà sota el títol Societat, política i economia en temps d’incertesa.

Més que una crisi econòmica

Les convulsions polítiques que estem vivint en les nostres societats no han emergit sobtadament. Els seus orígens es troben en un malestar que ha anat arrelant durant uns anys en què la crisi econòmica ha sacsejat bona part de les, tradicionalment, nombroses i confiades classes mitjanes occidentals. Aquestes, al marge de com puguin interpretar-se les dades de pèrdua de benestar i augment de la desigualtat, es mostren desorientades i consideren que s’han deteriorat les seves perspectives de futur.

Davant d’això, no és estrany que una part d’aquesta ciutadania qüestioni la globalització i la integració europea, buscant refugi en els seus marcs polítics nacionals que, consideren, poden protegir-los, també, d’una revolució tecnològica que amenaça amb la desaparició de nombrosos llocs de treball. Això provoca, així mateix, un creixent desinterès amb les formes tradicionals de representació política, quan no la literal desaparició de partits de govern de les últimes dècades, i l’enfortiment de forces polítiques de caràcter populista.

Per conjurar el risc que representa el populisme per a la democràcia, l’economia de mercat, i el projecte europeu, calen accions i polítiques de nou encuny, que han de respondre a una visió estratègica i de conjunt.

L’Europa possible i necessària

En l’àmbit europeu, la conjunció d’aquest deteriorament de la política amb una economia encara fràgil, en el marc d’una zona euro en construcció i sense l’empar d’un poder polític genuïnament europeu, ens aboca a una conjuntura d’extrema complexitat.

No obstant això, només des de la Unió Europea pot fer-se front als reptes del moment. Però, davant d’una ciutadania que, en bona mesura, es distancia del projecte europeu, no serveix un discurs vacu de més Europa. Per això, davant del risc de donar volada al populisme nacionalista, en els propers anys la Unió haurà d’avançar de manera selectiva, prioritzant aquells àmbits en què les cessions de sobirania nacional es perceben com a una contribució indiscutible a una Europa més justa i eficient.

Així, aprofitant la recuperació de les economies nacionals, cal rellançar el procés d’integració de la zona euro, dotant-la d’una política fiscal i consolidant uns mecanismes comuns de control i supervisió bancària que l’aproximin a aquella unió monetària que exigeix ​​una moneda única.

Cas d’avançar en aquesta línia, s’engrandirà la diferència entre els països integrats a la zona euro i la resta de membres de la Unió. Una doble velocitat que, en si mateixa, no hauria de representar motiu de greuge per als que no se situen en el primer grup, sempre que aquests tinguin la possibilitat de, en el seu moment, incorporar-se a aquests països amb major grau d’integració. Resulta fonamental que la major integració de la zona euro no comporti un debilitament en les expectatives dels que avui se situen en posicions més endarrerides.

Reforçar el sentiment europeista exigirà, també, recuperar l’agenda social. La Unió Europea ha de ser vista pels ciutadans com un espai que garanteix el seu benestar, atenent especialment a aquells que es veuen a si mateixos com a perdedors en el procés d’integració. La Unió ha de transitar d’ésser considerada com el paradigma d’una globalització sense regles a visualitzar-se com un espai capaç d’esmorteir els excessos d’aquesta globalització.

En aquest sentit, la gran qüestió és com reformular l’estat del benestar, l’aportació més pròpia i rellevant del projecte europeu. Això, des del compromís en el seu manteniment però, al seu torn, des del convenciment que els instruments no poden ser els mateixos de fa mig segle. Un debat que, més enllà de la retòrica i l’extremisme, ha de ser abordat des de la moderació i el compromís per conformar una estratègia que, de manera progressiva, ens permeti avançar en la direcció assenyalada.

Un altre àmbit prioritari d’actuació és l’harmonització fiscal entre països, especialment aquells que conformen la zona euro. Això, tant en nom d’una major eficiència econòmica com per evitar pràctiques d’elusió fiscal, estimulades pels propis estats de la Unió, que escandalitzen la ciutadania i debiliten el mateix sentit del projecte europeu.

I si s’aspira a influir en l’escena global, només la Unió, actuant amb una veu única, pot fer-se sentir i defensar els interessos dels països europeus. Això exigirà renúncies als Estats però, també, noves actituds com, per exemple, un major compromís en àmbits com el de la defensa, en què la històrica cessió de responsabilitat als EUA ha de començar a ser reconduïda.

Finalment, un dels màxims reptes en un futur immediat, serà la gestió del Brexit, on la defensa dels interessos propis dels països de la Unió ha de ser compatible amb el respecte a la posició britànica i la recerca dels escenaris de major estabilitat per a ambdues parts. Entendre el Brexit com un atac a la Unió i transformar-lo, així, en un motiu de consolidació de la personalitat europea constitueix un notable error. Per contra, la sortida del Regne Unit comporta un ajust d’enorme calat en tots els àmbits de la Unió, que hauria de ser aprofitat per repensar i estimular el projecte europeu.

Espanya es troba en condicions per recuperar protagonisme a Europa. No només aportant la seva pròpia veu sinó també, i potser més important, contribuint a una posició pròpia dels països mediterranis. Una sensibilitat mediterrània que enriqueixi el debat i equilibri les prioritats de la Unió és indispensable per a l’avanç i consolidació del projecte europeu.

Espanya: consolidar la recuperació econòmica i reconduir el malestar social amb una bona política

La recuperació de l’economia espanyola i la seva capacitat per competir en mercats globals, ha de ser valorada molt positivament. El repte ara és consolidar un creixement sostenible que ha de contemplar quatre grans objectius: trencar, apostant per l’educació i la formació, amb aquest nivell d’atur resistent a totes les conjuntures; reforçar l’activitat exportadora; comprometre’s en l’equilibri de les finances públiques i en una major racionalització de l’estructura impositiva i la despesa pública; i apostar de manera estable per l’I + D + i. De fer-ho, consolidarem, a més a més, una demanda interna que contribuirà a aquesta major estabilitat de la nostra economía.

Un creixement més inclusiu ha de recolzar-se, també, en un millor funcionament de la nostra vida pública. És el moment d’endegar reformes del nostre sistema de democràcia representativa com ve reclamant una ciutadania que aspira a una millor democràcia. Sense ànim d’abastar totes les actuacions a considerar, hem de contemplar el sistema electoral; la funció del Senat; la llei de partits polítics i el seu finançament; la integració política de les nacionalitats; la distribució de competències entre ens territorials; el finançament autonòmic o diversos ajustos en el funcionament del sistema de justícia.

La millora de la política té en la corrupció una de les seves principals assignatures pendents. Aquesta ha tornat a convertir-se recentment en la gran protagonista de la nostra vida pública. La corrupció, a més de deteriorar la democràcia, impacta molt negativament en l’economia. Aquesta és, segurament, la més gran de les amenaces per a la nostra vida en democràcia i la nostra recuperació econòmica. Per això, més enllà de l’acció de la justícia, s’ha d’incorporar a l’agenda pública l’indispensable debat sobre les causes de la corrupció i d’aquelles actuacions que haurien d’implementar-se per evitar episodis similars en un futur.

Una bona política ha de ser conscient de la transcendència del conflicte polític obert a Catalunya i comprometre en la seva solució. Aquest ha estat l’objecte de la nostra recent Opinió Diàleg, reforma i respecte al marc legal. En la mateixa assenyalàvem criteris per trobar una sortida negociada al conflicte apuntant, així mateix, una consideració que, tenint en compte l’evolució dels esdeveniments, adquireix major rellevància. Dèiem “cal assenyalar que, sense restar-li transcendència, aquest no és l’únic, ni tan sols el més greu dels problemes que ens amenacen. L’estable món occidental d’ahir corre el risc d’endinsar-se en escenaris imprevisibles, i no precisament millors “.

*****************************************

La forma amb la qual fem front a les convulsions polítiques i la capacitat de conduir la revolució tecnològica determinarà si les societats occidentals entren en una fase de conflictivitat social i decadència econòmica o, al contrari, evolucionen cap a una societat més justa i oberta. Per avançar cap a aquest món millor cal fomentar un creixement més inclusiu i consolidar el projecte europeu. La XXXIII Reunió Cercle d’Economia pretén contribuir a aquest debat.

Barcelona, maig de 2017